Accions del document

Cronologia

Comparteix Share
1850: El Reial Decret del 4 de setembre de 1850 estableix la primera organització dels ensenyaments tècnics industrials a Espanya. Crea tres Escoles industrials d’ampliació a Barcelona, Sevilla i Vergara i una superior o central a Madrid (Real Instituto Industrial de Madrid).

1851: L’Ordre Reial del 24 de març de 1851 funda l’Escola Industrial Barcelonesa, que inaugura el seu primer curs oficial a la Llotja de Barcelona l’1 de octubre de 1851. L’Escola s’instal·la a l’antic convent de Sant Sebastià, molt proper a la Llotja.

1855: El Decret del 20 de maig de 1855 estableix el Pla orgànic per a les escoles que imparteixen ensenyaments industrials. Las escoles d’ampliació passen a denominar-se Escoles professionals i en elles es cursen tres anys d’estudi com a aspirant a Enginyer Industrial (els dos anys que queden per obtenir el títol s’han de cursar al Real Instituto Industrial de Madrid).

1855: Es creen les Escoles professionals de València i Gijón. La segona rep el nom d’Escuela Profesional de Industria.

1857: La Llei d’Instrucció Pública (llei Moyano) del 10 de setembre fusiona l’ensenyament industrial professional (o d’ampliació) i el superior, creant els estudis superiors d’enginyers industrials, i declara Superiors a totes les Escoles Industrials. L’Escola de Barcelona comença a denominar-se Escola Superior Industrial de Barcelona. L’ensenyament elemental desapareix com a estudi independent i es transfereix als instituts de segona ensenyança en forma “d’ ensenyaments d’aplicació a las professions industrials”.

1860: Tanquen les Escuelas de Gijón i Vergara.

1861: S’expedeixen a Barcelona els primers títols superiors en les especialitats Mecànica i Química (Enginyers Mecànics i Enginyers Químics).

1865: Tanca l’Escola de València. L’Escola de Barcelona es denomina Escola d’Enginyers Industrials de Barcelona. 1866: Tanca l’Escola de Sevilla.

1867: Desapareix també el Real Instituto Industrial de Madrid. A partir d’aquest moment, i durant trenta-dos anys, l’Escola d’Enginyers Industrials de Barcelona é s l’única d’aquestes característiques a Espanya.

1868: L’Escola d’Enginyers Industrials de Barcelona posa en marxa, en horari nocturn, ensenyament per a obrers. 1868: Inici del sexenni revolucionari. El Decret del 21 d’octubre de 1868 promulga la llibertat docent, per la qual s’autoritza la fundació lliure de centres d’ensenyament.

1869: Un altre decret autoritza les diputacions provincials i els ajuntaments a fundar lliurement amb fons propis tota mena d’establiments d’ensenyament.

1871: El Conservatorio de Artes de Madrid crea l’Escuela de Artes y Oficios nocturna per a obrers. Servirà de model a aquelles que es crearan a Espanya durant la Restauració.

1873: Es crea l’Escola Lliure Provincial d’Arts i Oficis de Barcelona, agregada a l’Escola d’Enginyers Industrials de Barcelona i sostinguda per la Diputació provincial. A finals d’any, l’Escola es trasllada a la Universitat literària.

1886: L’Escuela de Artes y Oficios de Madrid obté la categoria de Central i es creen altres set Escuelas de Artes y Oficios nocturnes, sostingudes per l’Estat, a Alcoi, Almeria, Béjar, Gijón, Logronyo, Santiago i Vilanova i La Geltrú, amb la intenció “d’instruir mestres de taller, contramestres, maquinistes i artesans”.

1886 – 1900: Les Escoles d’Arts i Oficis canvien successivament de nom: Escoles d’Arts i Indústries, primer, i Escoles Superiors d’Arts i Indústries, després.

1989: Es crea l’Escuela de Ingenieros Industriales de Bilbao, la qual cosa posa fi a l’etapa de soledat de la de Barcelona.

1895: El Reial Decret del 20 d’agost estableix el Pla d’estudis que es podrà cursar a l’Escuela Superior de Artes e Industrias de Madrid i que possibilita l’obtenció del títol de perit mecànic – electricista.

1900: El Ministeri de Foment, del qual depenien els centres, es divideix en dos: Ministeri d’Instrucció Pública i Belles Arts i el Ministeri d’Agricultura, Indústria, Comerç i Obres Públiques.

1900: La Diputació Provincial de Barcelona, l’Ajuntament de la ciutat, l’Escola d’Enginyers Industrials, Foment del Treball Nacional i altres corporacions locals promouen a Barcelona, amb la denominació d’Escola Industrial, la creació del Centre General d’Ensenyament Tècnic en el qual es completarà l’ensenyament industrial de manera que puguin verificar-se els estudis, des dels més elementals fins aquells necessaris per obtenir el títol d’Enginyer.

1901: Es crea l’Escuela Central de Ingenieros Industriales Madrid. En aquests moments, es la tercera en la seva categoria de tot Espanya.

1901: El Reial Decret del 17 d’agost de 1901 estableix els eixos de la reforma dels ensenyaments industrials (reforma de Romanones). Organitza els ensenyaments tècnics especialitzats en estudis elementals i superiors d’indústries. Els primers s’imparteixen als Instituts provincials i donen la possibilitat d’obtenir el certificat de Pràctic industrial; els segons es cursen a les noves Escoles Superiors d’Indústries. El Reial Decret crea Escuelas Superiores de Industrias a Alcoi, Béjar, Cartagena, Gijón, Las Palmas de Gran Canaria, Madrid, Terrassa, Vigo i Vilanova i la Geltrú. A les noves escoles s’atorguen, arribats els casos, els certificats de Mecànic, Electricista, Metal·lurgista assajador, Químic o Aparellador, títols que donen dret a exercir les professions respectives i a matricular-se a les Escoles Superiors d’Enginyers Industrials. A l’exposició del Reial Decret a la Reina regent por llegir-se: “Amb la creació de les escoles elementals i superiors d’indústries es mira de formar pràctics i perits ben instruïts en totes les particularitats de la tècnica industrial i acostumats a la pràctica dels tallers”.

1903: El Reial Ordre del 26 d’agost de 1903 estableix les competències professionals dels alumnes “que hagin obtingut el títol de Perit mecànic electricista” a l’Escuela Superior de Artes e Industrias de Madrid “i aquells que a l’esmentada o altre escola obtinguin el títol de Perit industrial en les condicions que determinen el Reial Decret del 17 d’agost de 1901 i el complementari del 10 de gener de 1902”. Aquestes competències són per a: 1) servir d’ajudants als Enginyers Industrials; 2) signar projectes i 3) informar com a Perits.

1904: Es crea l’Escola Industrial de Barcelona mitjançant Reial Decret del 30 de març de 1904 del Ministeri d’Instrucció Pública i Belles Arts. La representació i administració d’aquest Centre General d’Ensenyament Tècnic és responsabilitat del Patronat de l’Escola Industrial, dintre del qual estan representades les principals entitats barcelonines vinculades amb el desenvolupament econòmic i industrial. A banda de Foment del Treball Nacional, hi participaven l’Associació d’Enginyers Industrials, la Cambra de Comerç, la Societat Econòmica d’Amics del País de Barcelona, el Sindicat d’Exportadors de Vins, l’Ajuntament i la Diputació de Barcelona.

1908: L’11 de març de 1908 el rei Alfons XIII visita el conjunt d’edificis i solars de Can Batlló, als quals s’instal·laria l’Escola Industrial de Barcelona.

1909: El Centre General d’Ensenyament Tècnic crea l’Escola d’Indústries Tèxtils a la qual es van impartir les primeres classes de l’Escola Industrial de Barcelona.

1910: La Mancomunitat de Catalunya, presidida per Prat de la Riba, reconverteix el Centre en Universitat Industrial. Crea el Laboratori d’Estudis Superiores de Química (més endavant Institut de Química Aplicada).

1911: Es creen l’Escola Superior d’Agricultura i l’Escola de Directors d’Indústries Tèxtils. Els títols de directors d’Indústries eren atorgats per la Universitat Industrial de Barcelona als diplomats a les seves escoles tècniques de l’edifici del carrer Urgell. Malgrat que al 1901 l’Estat ja havia regulat els ensenyaments tècnics professionals amb el títol oficial de Perit, el Patronat de la Universitat Industrial no va considerar necessari atorgar-los, tal era la confiança en la qualitat dels professionals que formava.

1913: Es creen més escoles: Escola Elemental del Treball, Escola de d’Adoberia Escola de Blanqueig, Tintoreria, Estampació i Aprest.

1914: A finals d’aquest any, l’Escola d’Enginyers de Barcelona es prepara pel trasllat a l’edifici de la Universitat Industrial, que no arriba a produir-se efectivament perquè s’està germinant un seriós conflicte de competències entre aquesta escola i la Diputació provincial.

1915: La Diputació provincial de Barcelona es declara partidària de la intervenció, mitjançant els Patronats, de totes les escoles que sosté o ajuda a sostenir, i entre les quals es troba l’Escola d’Enginyers de la ciutat.

1916: Creació de l’Escola de Directors d’Indústries Químiques.

1916: Al març, el claustre de l’Escola d’Enginyers de Barcelona sol·licita la plena incorporació de l’Escola a l’Estat.

1917: Creació de l’Institut d’Electricitat Aplicada. L’Institut està format per l’Escola de Directors d’Indústries Elèctriques i el Laboratori d’Assaigs.

1918: Un Reial Decret del 18 d’abril incorpora l’Escola d’Enginyers a l’Estat, i s’acaba d’aquesta manera la dependència d’aquests con la Diputació de Barcelona.

1919: Creació de l’Institut d’Electricitat i Mecànica Aplicades. També es crea l’Escola d’Indústries Mecàniques i es completen els ensenyaments de totes les especialitats tècniques industrials de l’època.

1922: Creació del Laboratori General d’Assaigs i Condicionament.

1923: 13 de setembre, cop d’Estat militar de Primo de Rivera.

1924: El 31 d’octubre de 1924 es publica l’Estatut d’Ensenyament Industrial que obliga a la unificació de les Escoles en una única Escola Industrial, depenent d’una Junta Local d’Ensenyament Industrial que substitueix l’antic Patronat. El Laboratori General d’Assaig i Condicionament és segregat de l’Escola i esdevé el Laboratori General independent. L’Escola continua essent sostinguda per la Diputació.

1926: La Junta Local d’Ensenyament Industrial, amb el recolzament de la Diputació, sol·licita el reconeixement oficial dels estudis, que fou concedit l’any següent.

1927: El 30 d’octubre, Alfons XIII inaugura la nova seu de l’Escola d’Enginyers de Barcelona a l’edifici del rellotge situat al recinte de l’antiga fàbrica Batlló del carrer Urgell. L’Escola d’Enginyers va romandre al recinte de l’Escola Industrial de Barcelona fins el 1964.

1928: Dissolució de l’Institut d’Electricitat i Mecànica Aplicades. Es publica el nou Estatut de Formació Professional i la Junta Local d’Ensenyament Industrial es transforma en Patronat Local de Formació Professional, presidit pel president de la Diputació. L’Escola esdevé el Real Politècnic Hispanoamericà i imparteix formació per a Tècnics Industrials en les especialitats Mecànica, Elèctrica, Química i Tèxtil segons els plans d’estudi estatals.

1931: Amb la reinstauració de la Generalitat de Catalunya, l’Escola passa a dependre del Patronat Local de Formació Professional de Barcelona. Es complementen els ensenyaments de Tècnics i Auxiliars estatals amb els estudis de Director d’Indústries. Durant aquesta etapa, prèvia a la guerra civil, l’Escola recupera el seu antic esplendor.

1936: Una vegada dissolt el Patronat, l’Escola passa a dependre del departament de Cultura de la Generalitat pel Decret del 3 de agost.

1939: Un cop acabada la guerra civil, la Diputació Provincial de Barcelona torna a fer-se càrrec de l’Escola Industrial de Barcelona. Amb la pèrdua de les llibertats civils, polítiques i culturals de Catalunya, l’Escola comença el període més fosc i gris de la seva història que va perllongar-se fins a la dècada dels setanta.

1940: L’Ordre de l’11 de juny (BOE de l’11 de juliol) del Ministerio de Educación Nacional (MEN) crea la Comissió Gestora que es fa càrrec de l’Escola i ha de dedicar-se a la formació de Tècnics Industrials en les especialitats Mecànica, Elèctrica, Química i Tèxtil. A l’esmentada Comissió Gestora, va seguir un nou Patronat Local de Formació Professional.

1942: Després d’adaptar-se a la nova normativa estatal, l’Escola es transforma en Escola de Perits Industrials de Barcelona, i atorga els corresponents títols.

1955: Com a conseqüència de la Llei de Formació Professional Industrial del 20 de juliol que havia extingit els Patronats de Formació Professional, l’Ordre del 19 de desembre (BOE del 31 de desembre) nomena un nou Patronat, exclusiu per a l’Escola, del qual és president la mateixa persona que el de la Diputació de Barcelona. Sorprenentment, aquesta mesura no afecta a les escoles d’Agricultura i Canet, que passen a dependre directament de la Diputació de Barcelona.

1957: La Llei d’Ordenació dels Ensenyaments Tècnics introdueix la terminologia d’Escoles Tècniques Superiors i Escoles Tècniques de Grau Mitjà, en les quals s’inclouen, entre d’altres, les de Perits i Aparelladors. Totes elles passen a dependre del ministeri d’Educació, i no a dependre d’un ministeri diferent segons l’especialitat.

1964: La Reordenació dels Ensenyaments Tècnics de 1964 extingeix la paritat de l’Escola envers les estatals i passa a denominar-se Escola d’Enginyeria Tècnica Industrial de Barcelona.

1966: Una Ordre del 16 de març de 1966 (BOE del 7 d’abril) declara l’Escola d’Enginyeria Tècnica Industrial de Barcelona com a Centre No Estatal Reconegut.

1973: En l’aplicació del Decret 2293/73 del 17 d’agost es fa necessari sol·licitar l’adscripció de l’Escola d’Enginyeria Tècnica Industrial de Barcelona a la Universitat Politècnica de Barcelona (UPB), —més endavant anomenada de Catalunya (UPC)— i esdevenint l’Escola Universitària d’Enginyeria Tècnica Industrial de Barcelona (EUETIB).

1974: L’Ordre Ministerial del 17 de setembre obliga a la creació d’un Patronat Escolar (diferent del Patronat titular) que resulta inoperant (es va reunir una sola vegada per a la seva constitució).

1974: Mor Benjamín Tremosa Nou, director de l’Escola des de 1948. Es fa càrrec provisionalment de la direcció Pau Alegre Pi, secretari del centre.

1975: El 29 d’abril de 1975, la Diputació de Barcelona aprova un Dictamen que declara d’interès provincial la incorporació de l’Escola.

1976: Al juliol es jubila Pau Alegre Pi, director provisional de l’Escola. El professor José Pérez González és nomenat director en funcions. La provisió del nou càrrec no és senzilla donat que el Decret 2293/73, abans esmentat, obligava a que el director pertanyés a un cos docent del Ministerio de Educación y Ciencia (MEC). D’entre els professors del centre que reunien aquesta característica el Patronat va proposar com a director a Alfons Enseñat Badías, que comptà amb el vist-i-plau del rector de la UPB, i va ser ratificat posteriorment pel MEC. El professor Enseñat va prendre possessió del càrrec el 30 de novembre de 1976.

1977: La Direcció de l’Escola convoca un Claustre General amb la participació dels alumnes i personal no docent. El Claustre crea la Junta d’Escola amb representants de la comunitat acadèmica elegits democràticament. La seva actuació resulta decisiva en la solució dels problemes acadèmics que es presenten al centre des d’aquest moment. D’aquesta manera, l’Escola recupera el model de participació democràtic, malgrat que amb uns anys de retard respecte del moviment estudiantil i de professors no numeraris (PNN) de la Universitat.

1978: A petició de la Diputació el MEC, mitjançant un Ordre del 8 de maig, declara extingit el Patronat especial, creat en l’ordre ministerial del 19 de desembre de 1955, i encomana el govern i l’administració del Centre als òrgans previstos al Decret 2293/73 abans esmentat. Alhora, la Diputació incorpora l’Escola als seus centres d’ensenyament vinculant-la als centres de la “Comissió de Cultura, Esports i Turisme” i a la “Gerència dels Centres d’Ensenyament i Investigació”. Així, el juny de 1978, la Diputació modifica la composició del Patronat.

1979: Restaurada la Generalitat de Catalunya, presidida per Josep Tarradellas, es dissol el Patronat i es crea un de nou que es constitueix al març. Al juliol, la Diputació aprova el Reglament de l’Escola, vulgarment conegut com Reglament Tarradellas, que estarà en vigor al centre fins juny del 2000.

1989: El 20 de novembre es signa el Conveni d’adscripció i de col·laboració acadèmica de l’EUETIB amb la Universitat Politècnica de Catalunya (UPC).

1991: Al novembre, es modifiquen els estatuts del Patronat, que s’anomena a partir d’ara Organisme Autònom Escola Universitària d’Enginyeria Tècnica Industrial de Barcelona. El nou estatut crea una Gerència.

1996: Al setembre, gairebé vint anys després de la reinstauració de la Generalitat de Catalunya, quan ja té competències plenes en formació universitària, el Ple de la Diputació de Barcelona declara l’ensenyament universitari com un servei impropi de la Corporació.

1997: Durant la primavera, la Junta de Govern del Patronat, després de haver-se refusat diferents propostes d’ordenació acadèmica pel curs acadèmic 1997-98 presentades per la direcció del centre, aprova una que preveu una sensible reducció de l’oferta de places d’alumnes de nou ingrés. Aquesta situació provoca, a finals de maig, la dimissió del director i el seu equip, alhora que professors i alumnes inicien un procés de mobilitzacions i manifestacions. A finals de juliol, la Generalitat de Catalunya, la Diputació de Barcelona i la UPC resolen el conflicte plantejat mantenint l’oferta de places i signen un protocol d’acord que té la finalitat d’iniciar el procés per a la integració de l’EUETIB al sistema universitari públic de Catalunya. Amb aquesta finalitat, les institucions es comprometen a constituir un Consorci que assumeix la titularitat i la gestió de l’EUETIB.

1998: Al juliol es constitueix el Consorci Escolar Industrial de Barcelona (CEIB) integrat por la Generalitat de Catalunya, la Diputació de Barcelona i la UPC amb la finalitat d’iniciar el procés per a la integració de l’EUETIB al sistema universitari públic de Catalunya.

1999: Es renova el Conveni d’adscripció de l’EUETIB a la UPC.

2002: Conveni entre la Diputació, la UPC i el CEIB, que estableix els criteris pels què primera institució recuperarà els edificis que ocupa l’Escola i la corresponent contraprestació econòmica que suposarà per a la Diputació, per col·laborar en el finançament d’una nova seu per a l’Escola a la zona del Campus de Llevant.

2003: Al juny, la Diputació de Barcelona procedeix a la denúncia del Conveni per al trasllat de l’EUETIB.

2004: El 30 de març l’Escola celebra el seu primer centenari.
darrera modificació: Febrer 2010
Aquest web utilitza cookies pròpies per oferir una millor experiència i servei. En continuar amb la navegació entenem que acceptes la nostra política de cookies.
RSS RSS  Accessibilitat  Avís legal   Escola Universitària d'Enginyeria Tècnica Industrial de Barcelona.
© UPC (obriu en una finestra nova) . Universitat Politècnica de Catalunya · BarcelonaTech