Accions del document

Perits. L'origen d'una professió

Comparteix Share
Els ensenyaments industrials a Espanya l’any 1867 mostraven un panorama molt poc esperançador. El 1857 la llei Moyano havia consagrat la desaparició de l’ensenyament elemental com a ensenyament vinculat a l’enginyeria. L’ensenyament elemental va desaparèixer com a estudi independent donat que s’havia transferit als instituts de segona ensenyança en forma de “ ensenyaments d’aplicació a les professions industrials”.

Als instituts s’accedia als deu anys per cursar estudis generals durant dos períodes docents, finalitzats els quals s’obria, ara, la possibilitat de cursar aquests “ensenyaments d’aplicació a les professions industrials”. La llei Moyano, quan va transformar les escoles industrials professionals (abans anomenades d’ampliació) en superiors, va extingir els ensenyaments professionals. Després del tancament d’altres escoles superiors industrials (Gijón i Vergara el 1860, València i Sevilla el 1865 i 1866 respectivament) va desaparèixer també el Real Instituto Industrial de Madrid l’any 1867. Així doncs, l’Escola de Barcelona, a partir de 1865 coneguda amb el nom d’Escola d’Enginyers Industrials de Barcelona, fou l’única de la seva categoria. L’Escola va poder subsistir gràcies a l’acord tripartit per compartir el seu sosteniment a què van arribar l’Estat, la Diputació de Barcelona i l’Ajuntament de la ciutat, i el 1868 va endegar, en horari nocturn, unes classes per a obrers.

Aquesta situació començaria a canviar durant el sexenni revolucionari (1868- 1874). El 21 d’octubre de 1868 el ministre de Foment Ruiz Zorrilla promulgava mitjançant decret la llibertat docent, alhora que declarava que “l’ensenyament é s lliure en tots els seus graus i qualsevulla que sigui la seva classe”, amb la qual cosa s’autoritzava la fundació lliure de centres d’ensenyament. Al gener de 1868 un altre decret autoritzava a les diputacions provincials i als ajuntaments a fundar lliurement amb fons propis tota classe d’establiments dedicats a l’ensenyament. Arran d’aquest decret van sorgir nombrosos centres a diferents llocs, fins i tot alguna universitat com ara la Libre de Còrdova.(2)

En pocs indrets es va dur a terme l’intent de formar els obrers, però val la pena mencionar l’Escuela Libre Profesional de Huelva i l’Escuela Industrial de Artesanos de València. El 1871, el Conservatorio de Artes de Madrid va crear l’Escuela de Artes y Oficios, nocturna per a obrers, que serviria de model a totes aquelles escoles que proliferarien per tot Espanya durant la Restauració. Per exemple, l’Escola per a obrers de Barcelona esdevindria l’Escola Lliure Provincial d’Arts i Oficis de Barcelona, agregada a l’Escola d’Enginyers Industrials de Barcelona i sostinguda per la Diputació Provincial.(2)

PERITS.1

Tretze anys més tard, el Reial Decret del 6 de novembre de 1886 va potenciar l’Escuela de Artes y Oficios de Madrid, que obté la categoria de Central (Escuela Central de Artes y Oficios de Madrid), i es van crear altres set Escuelas de Artes y Oficios nocturnes, sostingudes per l’Estat, a Alcoi, Almeria, Béjar, Gijón, Logronyo, Santiago i Vilanova i la Geltrú, amb la intenció “d’instruir mestres de taller, contramestres, maquinistes i artesans”.

Durant el període que va des de 1886 a 1900, les Escoles d’Arts i Oficis canvien successivament de nom: Escoles d’Arts i Indústries, primer, i més tard Escoles Superiors d’Arts i Indústries. L’any 1895 el Reial Decret del 20 d’agost estableix el Pla d’Estudis que es podrà cursar a l’Escuela Superior de Artes e Industrias de Madrid, que donava la possibilitat d’obtenir el títol de perit mecànic–electricista. Donat que el 1899 es va crear l’Escuela de Ingenieros Industriales de Bilbao, el segle XIX acaba amb dues Escoles d’Enginyers Industrials a Espanya (Barcelona i Bilbao) amb una incipient estructura d’escoles d’ensenyament elemental i un únic ensenyament de caràcter marcadament professional a l’escola de Madrid que atorga els primers títols de perit.

Foment del Treball Nacional, organització patronal catalana, va inspirar el sentit de la reforma d’instrucció pública amb el seu projecte d’Escoles Industrials, presentat l’any 1900 al ministre d’Instrucció Pública i Belles Arts. El Reial Decret del 17 d’agost de 1901 va establir els eixos de la reforma dels ensenyaments industrials, organitzant els ensenyaments tècnics especialitzats en estudis elementals i estudis superiors d’indústries. Els primers s’impartirien als instituts provincials i amb ells s’obtindria el certificat de pràctic industrial; els superiors s’havien de cursar a les noves Escoles Superiors d’Indústries (les antigues Escoles d’Arts i Indústries, abans anomenades d’Arts i Oficis) i el seu objectiu era la formació de perits. En l’exposició que del Reial Decret es va fer a la Reina pot llegir-se: “Amb la creació de les escoles elementals i superiors d’indústries es mira de formar pràctics i perits ben instruïts en totes les particularitats de la tècnica industrial i acostumats a la pràctica dels tallers”.

La reforma de Romanones va crear Escuelas Superiores de Industrias a Alcoi, Béjar, Cartagena, Gijón, Las Palmas de Gran Canaria, Madrid, Terrassa, Vigo i Vilanova i la Geltrú, la qual cosa significaria, per algunes d’elles, la consolidació de les seves escoles inicialment anomenades d’Artes y Oficios. A les noves escoles s’atorgarien certificats de Mecànic, Electricista, Metal·lurgista assajador, Químic o Aparellador, títols que donarien dret a exercir les professions respectives i a matricular-se a les Escoles Superiors d’Enginyera Industrials de Barcelona i Bilbao, i també a l’Escuela Central de Ingenieros Industriales de Madrid que es va crear després de la promulgació d’aquest mateix Reial Decret.

PERITS.2

Sense cap ambigüitat hem de considerar, a Espanya i en l’àmbit industrial, el Reial Decret del 7 d’agost de 1901 de Romanones com a punt de referència de la creació del títol de perit, és a dir, d’una nova professió. Com exemple d’això, en el llibre commemoratiu L’Escola Industrial de Terrassa 1902 – 2002. Cent Anys de Vida Universitària, que inclou la relació de titulacions impartides per l’escola per anys i especialitzacions, per l’any 1902 llegim: Títol Perit - Especialitzacions Mecànica, Electricista, Químic, Indústries Tèxtils. (13)

PERITS.3

Els perits mecànics electricistes que van obtenir el seu títol a l’Escuela Superior de Artes e Industrias de Madrid van iniciar un procés de consulta a la Instrucció Pública sol·licitant que “es determinin els càrrecs pels quals seran preferits els posseïdors de l’esmentat títol”. El Reial Ordre del 26 d’agost de 1903 va disposar que els alumnes “que hagin obtingut el títol de Perit mecànic electricista” a l’Escuela Superior de Artes e Industrias de Madrid, “subjectes al pla d’estudis del 20 d’agost de 1895, o el certificat equivalent, d’acord al del 4 de gener de 1900, i aquells que a l’esmentada o qualsevol altra escola obtinguin el títol de perit industrial en les condicions que determina el Reial Decret del 17 d’agost de 1901 i el complementari del 10 de gener de 1902, es poden considerar oficialment autoritzats a:

  1. Servir d’ajudants als Enginyers Industrials, tenint preferència a qualsevol altre aspirant que no acrediti haver cursat aquestos o uns altres estudis més extensos.
  2. Firmar projectes i realitzar-los en obres particulars la importància de les quals no exigeixi la intervenció d’un Enginyer Industrial.
  3. Informar com a Perits en qüestions de la seva especial competència.

A més a més seran preferits en el Ministeri d’Instrucció Pública i Belles Arts, i recomanats a d’altres Ministeris per a la provisió, subjectes a les altres condicions que la regulin, d’aquells càrrecs públics que requereixin coneixements tècnics de la seva especialitat”.

Durant aquests cent anys de professió, les Escoles han format alguns centenars de milers de professionals amb les denominacions de Perits, Directors d’Indústries, Tècnics Industrials, Perits Industrials, Enginyers Tècnics i, finalment, Enginyers Tècnics Industrials. Tots ells han contribuït decisivament en el desenvolupament tecnològic i el benestar dels ciutadans del nostre país.

PERITS.4
darrera modificació: Febrer 2010
Aquest web utilitza cookies pròpies per oferir una millor experiència i servei. En continuar amb la navegació entenem que acceptes la nostra política de cookies.
RSS RSS  Accessibilitat  Avís legal   Escola Universitària d'Enginyeria Tècnica Industrial de Barcelona.
© UPC (obriu en una finestra nova) . Universitat Politècnica de Catalunya · BarcelonaTech